Factors que afecten els rendiments del Tresor dels Estats Units

Content

• Per què augmenten i disminueixen els tipus d’interès i els rendiments
• Condicions econòmiques
• Demanda
• La política monetària
• Subministrament
• La inflació

Durant més de 100 anys, els rendiments dels bitllets del Tresor nord-americà a deu anys (notes T) han variat considerablement, culminant amb un mínim de 100 anys a l’hivern del 2020. Al febrer del 2020, la taxa a deu anys va caure per sota del 2% fins a malvat 1,5%. Aquesta és la taxa més baixa de la història disponible de tipus de tresoreria a deu anys.

Des del desembre de 1990 fins a l’hivern del 2020, els rendiments dels bons del Tresor dels Estats Units (bons T) a 30 anys van oscil·lar entre un màxim del 8,26% el gener de 1990 i un mínim de l’1,97% el febrer de 2020.

Al llarg del 1916 al 2020, els rendiments dels bons mai s’estabilitzaren realment per augmentar i baixar durant el caprici dels mercats. En última instància, molts factors van afectar els rendiments del Tresor nord-americà durant els més de 100 anys.

Per què augmenten i disminueixen els tipus d’interès i els rendiments

Tot i que els inversors tradicionalment mantenen bons a les seves carteres d’inversió per contrarestar la suposadament major volatilitat de les accions (anomenades cobertures), tots dos instruments financers són volàtils, diferint només en la forma en què les seves fluctuacions corresponen al mercat contrari.

Hi ha cinc factors reconeguts per la Reserva Federal (Fed) que influeixen en els tipus d’interès de les lletres T a curt termini (que poden arribar a venciment fins a 52 setmanes), però els cinc factors contribueixen, com a mínim, als tipus oferts a bons i bons del Tresor a llarg termini, tot i que també afecten el rendiment. Aquests factors són:

• Condicions econòmiques: El sentiment i la confiança dels inversors estan influïts per factors econòmics, cosa que fa que considerin inversions més estables.
• Demanda de valors sense risc: La demanda augmenta quan les condicions econòmiques obliguen els inversors a buscar rendiments fora del mercat de valors.
• Subministrament de lletres: Quan la demanda de bitllets fluctua, també ho fa l'oferta. La Fed pot augmentar o reduir l'oferta com a part de la seva política monetària.
• La política monetària: La Fed utilitza la política monetària per controlar la inflació o els canvis econòmics.
• La inflació: Un augment dels preus i una disminució del valor de compra de les monedes.

Tot i que la Reserva Federal assenyala l’efecte que aquests cinc factors tenen en els bitllets a curt termini, també afecten les taxes i els rendiments a llarg termini.

Les condicions econòmiques fan que els inversors adquireixin més bons, cosa que fa que augmentin els preus dels bons, que afecten negativament el seu rendiment.

Condicions econòmiques

S'ha assenyalat que, a mesura que augmenten els tipus d'interès als mercats borsaris, els preus de les obligacions tendeixen a caure. Quan els tipus comencen a disminuir als mercats baixistes, els preus dels bons tendeixen a augmentar. Els preus i el rendiment dels bons augmenten i baixen oposats.

L'augment i la caiguda dels preus dels bons es relacionen amb l'edat dels bons, a més de la demanda. Els bons s’emeten a tipus fix i els inversors sempre busquen els rendiments més alts. Quan s’emeten nous bons a taxes més altes, els preus baixen per als bons existents perquè augmenta la demanda de bons nous. Per contra, quan els tipus de bons de nova emissió són baixos, els inversors demanen bons existents que tinguin tipus més elevats.

Demanda

Els períodes d’incertesa financera augmenten la demanda d’instruments financers que es percep que comporten menys risc: els instruments de deute del govern dels Estats Units (bitllets i bitllets en T) es consideren universalment els més segurs del món. Com a conseqüència de l'augment de la demanda de tresors nous o existents, els inversors accepten taxes i rendiments més baixos, malgrat una possible disminució del benefici interanual.

La política monetària

Els bons tenen més d’una funció governamental. A més de recaptar diners, els bons i els seus tipus d’interès oferts influeixen en els mercats financers en general. La Fed no controla els tipus a llarg termini, però la seva política respecte als tipus a curt termini estableix la base dels rendiments dels bons del govern amb venciments més llargs.

La Reserva Federal utilitza els seus poders de política monetària per influir en les taxes i la inflació.

Després de la crisi financera del 2007-2008, la Reserva Federal va mantenir els tipus d'interès el més baixos possibles per facilitar el préstec de diners a les empreses. Van reduir les taxes a nivells adequats per al creixement econòmic i van combinar les taxes amb les extravagants recompenses d’actius governamentals, en una política coneguda com flexibilització quantitativa. Aquesta política es va aplicar a tot el món després de la crisi financera.

Subministrament

Existeixen bons públics amb l’objectiu d’aconseguir capital que el govern pugui necessitar per a iniciatives, nòmines o per cobrir deutes. Quan el govern dels Estats Units té un superàvit del pressupost federal (com va fer durant el període 1998-2000), té menys necessitat de diners prestats i emetrà menys bitllets i bons del Tresor.

La inflació

La inflació real (però també les expectatives d'inflació a la comunitat financera) tendeix a augmentar els tipus d'interès i a elevar els rendiments dels bons. La causa dels rendiments elevats de finals dels anys setanta i principis dels vuitanta va ser l’alta inflació en aquell moment, que va portar el president de la Reserva Federal dels Estats Units, Paul Volcker, a començar a augmentar dràsticament els tipus d’interès a curt termini durant els primers anys vuitanta.

Tingueu en compte que, en períodes amb taxes d’inflació elevades, el rendiment real (rendiment posterior a la inflació) que reben els inversors és inferior al que sembla, a mesura que la inflació augmenta i el rendiment dels bons baixa. L’increment espectacular de les taxes de Paul Volker va donar lloc a rendiments més elevats de tots els instruments del Tresor.